Entrevista amb
Lydia Graells, professora del Método Sarabi®
Com ja sabreu, una de les nostres professores, la Lydia Graells, està donant classes de dansa oriental com a voluntària al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona.
1. Hola Lydia, benvinguda, Com va sorgir aquesta col·laboració?
Hola Devorah, abans de rés, moltes gràcies per donar-me aquest espai des d'on adreçar-me a les alumnes d'aquesta, la meva acadèmia.
Aquesta col·laboració va sorgir de forma totalment espontània i desinteressada quan, des del Centre Penitenciari de Dones de Barcelona, van contactar amb l'Escola per veure si era possible muntar un espectacle per a les internes.
Després de l'espectacle em vaig quedar parlant amb un grup de noies que estaven molt interessades en les explicacions del mètode Sarabi i quan van veure el meu entusiasme, em van demanar si jo podia anar a donar classes allà, un cop per setmana; senzillament em vaig sentir dir: "per descomptat, només tenim de quadrar horaris" . I des d'aquí fins ara ...
2. Hi ha algun punt del mètode que t'hagi ajudat especialment a muntar aquesta classe, per les circumstàncies, vull dir?
La base del 3 x 3 és especialment important en aquestes classes, però quan descobreixen la seva capacitat de moure les articulacions en els diferents plans de l'esfera: horitzontal, vertical, diagonals ... veus en els seus ulls la llum de "ara ho entenc, és fàcil "... i saps que les hores invertides, les llavors sembrades, han trobat terra fèrtil on créixer. És una sensació irreal, fantàstica!
3. Quins beneficis penses que elles estan rebent a part del bo que sempre sabem tots que és aquesta bella dansa?
D'entrada, concentració i disciplina.
Les que continuen ... despertar, recuperar el poder de ser dona en essència, creativitat, integració ...!
4. I tu, com a professora, notes que et beneficies especialment en alguna cosa per fer una classe en aquesta situació?
Indubtablement. D'entrada, valores molt més el que tens, especialment la teva llibertat, la independència econòmica, i dónes les gràcies cada dia per tot el que la vida ens dóna, petites coses a les quals no donem valor perquè les donem per suposades, fins que arribes allà i veus que no és així, que som molt afortunades.
5. Quins reptes especials et fa?
De vegades crec que sóc dins de la pel·lícula "El dia de la Marmota", en què el protagonista viu una vegada i una altra el mateix dia, fins que s'adona que té una oportunitat única d'aprendre sobre si mateix, el seu caràcter, la seva manera de relacionar-se amb els demés ...
Al CPD passa el mateix, les noies canvien constantment (gràcies a Déu, ja que és un centre preventiu, on estan internes en espera de judici, i hi ha molt poques que compleixin la seva sentència allà), així que plantejo les classes com un taller d'iniciació al mètode: fem l'escalfament, repassem el 3 x 3 del mètode Sarabi, poses de braços i amb tot això muntem cadenetes de passos. Un cop al mes o així, els ensenyo una coreo (normalment d’alguna de les meves amigues i companyes professores de Sarabi, l’Elena o l’Alba)... no he vist alumnes més entregades i disciplinades, treballen dur, els encanten les classes i em donen molt més del que jo puc donar, et reben com si fossis un regal, et senten com algú en qui poden confiar i moltes ploren a l’acomiadar-se, tot i que això, en la majoria dels casos, significa recuperar la seva llibertat.